PRIMERA GUERRA MUNDIAL
1.-LES CAUSES DE LA GUERRA
Els factors que ens expliquen l'esclat de la primera guerra mundial són molt variats. Aquests són els principals:
· La nova política internacional expansionista empresa per l'emperador alemany Guillem II en 1890
· El canvi en la relació de poder econòmic entre les potències, amb una Gran Bretanya espantada davant el poder industrial alemany i al rearmament naval emprès pel govern de Berlín.
· Els conflictes entre les potències colonials a Àfrica i Àsia
· La rivalitat territorial entre França i Alemanya per les regions d'Alsàcia i Lorena.
· La rivalitat entre Rússia i Àustria-Hongria per l'hegemonia als Balcans
En els anys anteriors a la guerra, les potències van anar formant aliances militars per a defensar millor els seus objectius.
La Triple Aliança (1882) lligava a Alemanya amb Àustria-Hongria i Itàlia. Havia estat signada en 1882, en els temps del canceller Bismarck. El Reich alemany i l'imperi austro-hongarès van constituir el nucli central d'aquesta aliança.
La Triple Entesa (1907) formada per Gran Bretanya, França i Rússia va acabar per configurar-se en 1907. La creixent agressivitat alemanya va portar al fet que França i Gran Bretanya van posar fi a les seves diferències colonials. La rivalitat entre Àustria-Hongria i Rússia als Balcans va empènyer a Rússia cap a aquesta aliança.
Durant la dècada anterior a la guerra es van succeir quatre crisis internacionals que van marcar l'evolució cap al conflicte
2.-LES FASES DE LA GUERRA
El conflicte es va desenvolupar en diversos fronts europeus, africans i asiàtics. Els dos principals escenaris van ser el front occidental, que confrontava a alemanys amb britànics, francesos i, a partir de 1917, estatunidencs, i el front oriental en el qual els russos van lluitar contra alemanys i austro-hongaresos.
Després d'un breu avanç alemany a l'estiu de 1914, el front occidental es va estabilitzar en llarga i brutal guerra de trinxeres, va ser la “guerra de desgast”. Mentre en el front oriental els alemanys van avançar però no de manera decisiva.
En 1917, dos esdeveniments van canviar el curs de la guerra: els Estats Units van entrar en guerra al costat dels Aliats i Rússia, després de la revolució soviètica, va abandonar el conflicte i va signar la pau per separat. Finalment, després de l'ofensiva Ludendorf a la primavera de 1918, el contraatac aliat va aconseguir fer retrocedir de manera decisiva a l'exèrcit alemany. La derrota dels seus aliats i la revolució a Alemanya van precipitar la signatura de l'armistici l'11 de novembre de 1918. La Gran Guerra havia acabat.
3.-ELS TRACTATS DE PAU
El 18 de gener de 1919, els representants dels països vencedors es van reunir en la Conferència de París,
Els representants dels derrotats no van ser convidats a la conferència de pau. Els acords, durament negociats entre els vencedors i concretats en els diversos tractats de pau, els van ser presentats com un fet consumat al qual simplement havien de plegar-se. Els alemanys, representants de la nounada república de Weimar, van signar el 28 de juny de 1919 després de ser amenaçats amb una invasió total del seu país. A Alemanya es va començar a parlar del diktat, de la imposició, de Versalles.
Entre les moltes condicions establertes pels vencedors a Alemanya destaquen:
· França recupera Alsàcia i Lorena
· El conjunt de les pèrdues territorials d'Alemanya va ascendir a 76.000 quilòmetres quadrats (13% del seuterritori), on vivien 6.5 milions d'habitants (10% de la seva població)
·Alemanya perd totes les seves colònies, que són repartides entre l'ImperiBritànic i França.
· Dràstica limitació de l'Armada i l'Exèrcit (100.000 efectius, no tancs,avions, artilleria pesant...)
· Com a responsable d'una guerra iniciada per la seva agressió, Alemanya va quedar obligada a pagar
reparacions o indemnitzacions de guerra als vencedors.
· Prohibició de la unió d'Alemanya i Àustria.
· Alemanya reconeix la seva responsabilitat per la guerra i tots els danys que va portar amb si. Va ser l'agressió alemanya la que va desencadenar el conflicte.
· Prohibició d'ingrés en la Societat de Nacions.
4.-LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
El món que va sorgir després de la catàstrofe de 1914-1918 va ser molt diferent del de preguerra.
El més evident van ser les terribles pèrdues humanes: vuit milions de morts, milions de ferits, mutilats, vídues i orfes, i la destrucció material que va sofrir especialment Europa. No obstant això, la guerra va portar també uns altres importants canvis socials i ideològics:
Els EUA, que havien guanyat la guerra, però no havien sofert el conflicte en el seu territori, es van convertir en la primera potència mundial. La mobilització massiva dels homes va portar a la incorporació de la dona al treball, la qual cosa va suposar un gran pas endavant en el camí de l'emancipació femenina.
El triomf de la revolució soviètica i la crisi social que va seguir a la guerra va encoratjar les protestes obreres en un clima prerrevolucionario en molts països.
L'exacerbat nacionalisme encoratjat durant la guerra, unit a la por a una revolució comunista, van desenvolupar un estat d'opinió en les classes mitjanes que va ser el brou de cultiu dels moviments feixistes i d'extrema dreta.
Els factors que ens expliquen l'esclat de la primera guerra mundial són molt variats. Aquests són els principals:
· La nova política internacional expansionista empresa per l'emperador alemany Guillem II en 1890
· El canvi en la relació de poder econòmic entre les potències, amb una Gran Bretanya espantada davant el poder industrial alemany i al rearmament naval emprès pel govern de Berlín.
· Els conflictes entre les potències colonials a Àfrica i Àsia
· La rivalitat territorial entre França i Alemanya per les regions d'Alsàcia i Lorena.
· La rivalitat entre Rússia i Àustria-Hongria per l'hegemonia als Balcans
En els anys anteriors a la guerra, les potències van anar formant aliances militars per a defensar millor els seus objectius.
La Triple Aliança (1882) lligava a Alemanya amb Àustria-Hongria i Itàlia. Havia estat signada en 1882, en els temps del canceller Bismarck. El Reich alemany i l'imperi austro-hongarès van constituir el nucli central d'aquesta aliança.
La Triple Entesa (1907) formada per Gran Bretanya, França i Rússia va acabar per configurar-se en 1907. La creixent agressivitat alemanya va portar al fet que França i Gran Bretanya van posar fi a les seves diferències colonials. La rivalitat entre Àustria-Hongria i Rússia als Balcans va empènyer a Rússia cap a aquesta aliança.
Durant la dècada anterior a la guerra es van succeir quatre crisis internacionals que van marcar l'evolució cap al conflicte
2.-LES FASES DE LA GUERRA
El conflicte es va desenvolupar en diversos fronts europeus, africans i asiàtics. Els dos principals escenaris van ser el front occidental, que confrontava a alemanys amb britànics, francesos i, a partir de 1917, estatunidencs, i el front oriental en el qual els russos van lluitar contra alemanys i austro-hongaresos.
Després d'un breu avanç alemany a l'estiu de 1914, el front occidental es va estabilitzar en llarga i brutal guerra de trinxeres, va ser la “guerra de desgast”. Mentre en el front oriental els alemanys van avançar però no de manera decisiva.
En 1917, dos esdeveniments van canviar el curs de la guerra: els Estats Units van entrar en guerra al costat dels Aliats i Rússia, després de la revolució soviètica, va abandonar el conflicte i va signar la pau per separat. Finalment, després de l'ofensiva Ludendorf a la primavera de 1918, el contraatac aliat va aconseguir fer retrocedir de manera decisiva a l'exèrcit alemany. La derrota dels seus aliats i la revolució a Alemanya van precipitar la signatura de l'armistici l'11 de novembre de 1918. La Gran Guerra havia acabat.
3.-ELS TRACTATS DE PAU
El 18 de gener de 1919, els representants dels països vencedors es van reunir en la Conferència de París,
Els representants dels derrotats no van ser convidats a la conferència de pau. Els acords, durament negociats entre els vencedors i concretats en els diversos tractats de pau, els van ser presentats com un fet consumat al qual simplement havien de plegar-se. Els alemanys, representants de la nounada república de Weimar, van signar el 28 de juny de 1919 després de ser amenaçats amb una invasió total del seu país. A Alemanya es va començar a parlar del diktat, de la imposició, de Versalles.
Entre les moltes condicions establertes pels vencedors a Alemanya destaquen:
· França recupera Alsàcia i Lorena
· El conjunt de les pèrdues territorials d'Alemanya va ascendir a 76.000 quilòmetres quadrats (13% del seuterritori), on vivien 6.5 milions d'habitants (10% de la seva població)
·Alemanya perd totes les seves colònies, que són repartides entre l'ImperiBritànic i França.
· Dràstica limitació de l'Armada i l'Exèrcit (100.000 efectius, no tancs,avions, artilleria pesant...)
· Com a responsable d'una guerra iniciada per la seva agressió, Alemanya va quedar obligada a pagar
reparacions o indemnitzacions de guerra als vencedors.
· Prohibició de la unió d'Alemanya i Àustria.
· Alemanya reconeix la seva responsabilitat per la guerra i tots els danys que va portar amb si. Va ser l'agressió alemanya la que va desencadenar el conflicte.
· Prohibició d'ingrés en la Societat de Nacions.
4.-LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
El món que va sorgir després de la catàstrofe de 1914-1918 va ser molt diferent del de preguerra.
El més evident van ser les terribles pèrdues humanes: vuit milions de morts, milions de ferits, mutilats, vídues i orfes, i la destrucció material que va sofrir especialment Europa. No obstant això, la guerra va portar també uns altres importants canvis socials i ideològics:
Els EUA, que havien guanyat la guerra, però no havien sofert el conflicte en el seu territori, es van convertir en la primera potència mundial. La mobilització massiva dels homes va portar a la incorporació de la dona al treball, la qual cosa va suposar un gran pas endavant en el camí de l'emancipació femenina.
El triomf de la revolució soviètica i la crisi social que va seguir a la guerra va encoratjar les protestes obreres en un clima prerrevolucionario en molts països.
L'exacerbat nacionalisme encoratjat durant la guerra, unit a la por a una revolució comunista, van desenvolupar un estat d'opinió en les classes mitjanes que va ser el brou de cultiu dels moviments feixistes i d'extrema dreta.
Comentarios
Publicar un comentario